I és que els AF potser són un dels millors grups del panorama musical català en aquests moments. Tanmateix, no són tan coneguts ni estan tan reconeguts com es mereixen. Potser és també un problema de la cultura de l’oi i l’skà. Existeixen més estils, àdhuc algun d’ells és millor que aquests -ho dic solament per donar una informació que crec necessària.

Tot açò ha eixit dels meus dits arran del concert d’anit que, com ja he dit i no em cansaré de repetir, va ser el millor concert del 2006 a tot el País Valencià. Tocaren més del que tothom -crec que fins i tot ells- havíem previngut i ens esborronaren amb cada cançó. Els sorollets estranys de Pau, el posat hieràtic però agradable de l’Oliver… Tot va ser perfecte.

El millor concert del 2006, xe.

[@more@]

Tweet

Espanya esdevenia aquest matí campiona mundial de bàsquet. I, com hom podia esperar, els grupis de l’espanyolitat més rància i putrefacta, han eixit als carrers a cridar amb alegria com de bons són els espanyols. I no és pas que n’estiga en contra, d’aquestes mostres d’amor cap a la pàtria que necessiten exterioritzar determinades persones. Ara bé, malgrat tot, crec que no és necessari fer saber de quin país o de quina nació et sents: i em queixe igual que quan guanya el Barça un títol i la gent ho celebra amb les senyeres, així com quan els valencians ixen amb una blavera i una estanquera. Em sembla una gran inutilitat això de dur banderetes penjades a tort i a dret.

Però no és aquí on volia arribar. No, la qüestió és una altra. Quan he vist els espanyolets (amb tots els meus respectes, esclar) festejant la victòria amb aquelles grans banderes espanyoles amb bou o sense bou, amb les cares pintades de roig i groc… he pensat si sabran que la bandera espanyola és filla de la catalana. I també he pensat on s’han deixat l’odi tan gran que tenen a tot allò que prové del Principat, ja que si la selecció espanyola de bàsquet ha guanyat el mundial ha estat gràcies als jugadors catalans, que són els més abundants i els millors de l’equip.

Apa, a pensar-hi.

Tweet

Aquest matí ha descarrilat un metro a València, a prop de la parada de Jesús. Línia u. Què ens amaguen en Canal Nóu? Per què no han fet programació especial? I la Generalitat?

Anem per parts. Primera: el metro. La línia u és la pitjor que hi ha a València, està feta pols i qualsevol persona que en siga usuari ho corroborarà. Però ocorre que aquesta línia l’agafen majoritàriament els immigrants, els pobres o la gent "de pueblo". En aquestes condicions tant fa que estiga així de bonica, perquè com que no són burgesots com a Colom, Alameda… Però jo crec que ens fan imbècils directament; fa poc hi hagué un accident a la mateixa línia, i tu et preguntes: què han fet per arreglar els problemes? No massa…

Punt dos: la parada de Jesús. Aquesta estació cau, queia i hui ha caigut definitivament a trossos. No hi ha cap altra estació en unes condicions així de dolentes. Feia tanta pena com anys que demanava una reforma; però, com sempre, s’han lluït i han deixat que moren trenta-quatre persones sense intentar evitar-ho. Penós. I ara ens recordaran que pensaven arreglar-ho el 2010, com estava previst. Però sabent com estava aquella línia i aquell metro haurien d’haver-ho reformat molt abans, per evitar l’accident.

Tercer punt: Canal nóu, o nuef, o nuev, com vulgueu dir-li. Als informatius s’han dignat a fer una notícia d’uns deu minuts on s’ha evitat donar les causes de l’accident, per què? Mentre a Canal nuef (la de tots) continuaven amb la programació habitual, la resta de canals aprofundien en el tema. Una cosa no massa normal, no?

I, per acabat, un tema "estelar": la Generalitat Valenciana. S’han cobert de glòria, vostés! Ara es diu que ha estat tot culpa del conductor del metro, que anava massa ràpid. No és cert, anava com tots. La culpa no la té el pobre conductor, la culpa la té la Generalitat. Sí, ells. El PP. Únicament ells. Si feren per un cop la seua feina bé, donarien la cara, però no tenen ni vergonya.

Sabeu per què encara no havien arreglat l’estació de Jesús i la línia u? Doncs perquè pensaven fer-ho al 2010! Al 2010, que tu dius: i per què no ho fas quan ja s’hagen estampat tots els trens als murs perquè les rodes estan tan velles que no van bé? És que és vergonyós, tot plegat. Sobretot com els nostres dirigents es riuen de nosaltres.

Però ens diran que no hi havia diners, que no ho podien fer abans. Mentida, hi ha diners, però per a l’oci dels rics, per als pobres no. Per això mateix que no hi ha diners, hi ha l’America’s Cup, Terra Mítica, Canal nuev, Marina d’Or "ciudad de vacaciones" o la visita imminent del papa. Ara bé, per a l’educació, la sanitat i el transport PÚBLICS no hi ha diners. Vés per on…

Res, que ens han pres per uns autèntics imbècils, però ja està bé de riure-se’n, ara ens toca a nosaltres. Espere que la gent s’adone per a qui mana el PP. Ja està bé. Diguem prou a aquest govern que no governa per a tots. A aquest govern que prefereix una trobada beata a la vida de gairebé quaranta persones. Prou.

Estic farta que el PP faça el que vulga amb els diners PÚBLICS i que no els invertisca i els empre on cal, sinó en tonteries per a rics i tota la pesca. Estic farta de la manipulació que es fa des del govern i des de la televisió PÚBLICA (que, com tota la resta, paguem entre tots).

I si no, vegeu què ha dit la senyoreta alcaldessa de la Ciutat de València sobre l’accident. Però dissabte el Papa i els seus grupis resaran quatre avemaries per a les ànimes de les víctimes. Unes víctimes que són víctimes per culpa dels mateixos que paguen la trobada de la família amb els nostres diners.

Potser algú hauria de presentar la dimissió… O potser tots.

Tweet

Pobre Maragall… Al remat el PSOE ha pogut amb ell, l’han cremat tant que ha hagut de deixar-ho córrer. Li han fet la vida impossible, pobret meu. I encara ha aguantat massa. Em sap greu, Maragall. Montilla, no t’ho flipes.

A més, Maragall va proposar al Montilla de fer una legislatura partida o compartida (dos anys de Preseident cadascun) i el Montilla s’hi va negar. O tot o res, està poc flipat. Ha fet falta un enviat d’en ZP a Catalunya per fer fora un dels millors secretaris generals que ha estat mai al capdavant del PSC.

Adéu Maragall. Tant de bo Pla fóra la meitat del que ets tu. Però no, no és així, el pobre "valldalbaidí" es presenta a les eleccions nacionals i no traurà res. Si és que no té carisma, l’home. Ni carisma ni idea ni res. Tanta gent bona que té el PSOE del PV (que no PSPV -ara ni ho inclouen en la campanya, vegonyós-) i em posen a aquest? Ais, així de malament deuen estar les coses dintre del partit….

Horitzó 2007, cada cop més proper i més obscur.

Tweet

Estimat,

avui m’has sorprés dient-me que t’ha posat gelós una foto… Que saps que no hi ha res de dolent, però que t’has sentit malament en veure-la i has intentat posar-me a mi gelosa contant-me la història a l’inrevés, però confie en tu. I me’n pots ensenyar milers, de fotografies com aqueixa, saps que no et diré res. Sempre que acomplisca la mateixa condició que les meues fotos.

Potser aquesta carta -o el que siga- et semblarà inútil, i potser fins i tot em renegaràs, però m’és igual. Necessitava que saberes què en pense, i que no tens cap motiu per posar-te gelós.

Tm+.

A més, pensa que anit no era així, i que despús-anit -quan les fotos- tampoc, o ja no ho recordes…?

Tweet

Anit, vaig anar a una boda a ONG. En arribar, hi havia canapés, tot seguit ens indicaren on havíem de seure i començà el sopar. Massa lent i molt mal organitzat.

Entre plat i plat tardaren molt, les racions eren menudes i el servei era caòtic: una mateixa taula podien arribar a servir-la quatre cambrers. A més, van perdre un cd amb la música que havien de posar en el moment de tallar el pastís, fotent així els nuvis.

Respecte als convidats… Bé, supose que en totes les noces hi ha gent estranya, però entre el Yomus jubilat i els crits serrils de determinada gent, allò semblava més un zoològic que la celebració d’una boda.

Al remat, però, tot s’arreglà i la barra lliure va ser la salvació de tothom. Fins i tot de la parella que ara mateix gaudeixen d’una vida matrimonial feliç i innocent.

[@more@]

Tweet

Us situe: dissabte, a meitat manifestació i com ja va sent normal tots els anys, uns quants membres del jovent independentista revolucionari (¿?) van fer una pintada al Banc d’Espanyña. Acte seguit, un d’ells entrà en un banc per traure diners d’un caixer. Normal i coherent del tot, oi que sí?

Després, i per acabar d’enllestir la feina, van aturar un camionet abans d’arribar al final de la manifestació on els caps dels principals partits d’esquerres (alguns d’ells no són d’esquerres, però se’n diuen. Ara bé, això és un altre tema i ja en parlaré algun dia) feien els parlaments. Un cop tallada la manifestació amb el camionet, l’esquerra independentista des d’allà estant va fer el seu propi parlament, tot tallant la manifestació i impedint que molta gent que hi havia al darrere del seu bloc arribara als parlaments.

Aquest fet ha empipat moltíssim l’organització de l’acte, que ja ha pres les mesures que calien prendre per castigar aquest acte sectari, inútil i infantil. Aquestes personetes que embruten la fama de l’esquerra independentista vertadera del país, es queixen del capitalisme, del totalitarisme, de la política en general. Aquests són els mateixos que tenen targetes de crèdit, que fan pintades, que no ixen dels seus grupuscles i que ens titllen a la resta de burgesos, quan ells són els primers fills de burgesos. També són els mateixos que no voten però que demanen un canvi de govern al país.

Bé, per hui crec que ja està bé. Es fa l’hora de dinar i aquesta genteta em lleva la fam.

PD: He editat el missatge a petició de Frank Romero de Vinarós i dels Verd del País Valencià. Que conste que he canviat esquerra independentista per Jovent independentista, perquè m’han dit que semble d’E2000. Aquest és el senyoret:

[@more@]

Tweet

"És l’home estàtic, la tristesa el té corprès". Pau Riba.

Per cert, aquesta setmana que ve, al mateix teatre, a Oliva, actuarà Maria del Mar Bonet.

[@more@]

Tweet

Vull ser es pilot d’un ovni, vull ser es pilot d’un ase.

Antònia Font.

[@more@]

Tweet

Ara, un vuitanta per cent dels entrevistats parlen en castellà i molts cops fins i tot el/la periodista pregunta en castellà. És trist però cert, s’han venut a Espanyña, han fet el que els espanyñolitos volien: que es promocionara l’ús del castellà al Principat per tenir-ho tot més lligat.

M’han decebut.

Són tranquils es habitants, afirmen es guiris locals.

Antònia Font

[@more@]

Tweet